Páginas vistas en total

jueves, 16 de mayo de 2013

Transvulcania 2013. Vendetta!

Bones tardes muyayos! Fara un any ocurria aquesta entrada:
http://franksilla.blogspot.com.es/2012/05/transvulcania-2012-correr-o-morir.html
us enrecordeu? jo si que o vaig recordar aquest cap de setmana, per sort aquest cop no va passar, pero anem per parts.

Al cap d'una setmana que passes la cursa del 2012 ja van obrir inscripcions, al cap d'unes hores ja estava inscrit. Tenia un any senser per entrenar i preparar aquesta gran cursa que es la primera de la copa del mon de curses de llarga distancia.

Aquest any m'acompanyaria l'Albert Artigues, bona senyal, sempre que vaig amb ell les coses surten be, i com que ja em conec l'illa anem a per feina deseguida.


Retirada de dorsal, i foto oficial amb el cartell, un classic, com les cares que fica l'Albert.

Ja amb la feina feta i tot preparat ens anem a dormir divendres ben d'hora per llevarnos dissabte a les 3 del mati per agafar la "guagua" que ens portara cap al faro de Fuencaliente on hi ha la sortida.


Ja  apunt de sortir! AC/DC a tot trapo i amb els ulls ben oberts per no anar de nassos al terra.

Pistoletasso i cap amun! els primers km son una llarga pujada per terra volcanica, no recordava que costes tan correr/caminar per aquesta terra, la noto molt xafada i t'enfonses molt, rapidament he de començar a pendre algo de magnesi perque tinc els bessons pujats. L'arribada al poble de los Canarios al km 8 es genial,  molta mes gent que l'any passat animan, pero moltissima!!! i finalment es fa de dia.

Comencem a enfilar a las Deseadas on ja pararem de pujar i començarem a fer alguna baixada, fins ara em fet de nivell del mar 0m, fins a uns 1800m. Les sensacions son molt bones pujan i fins i tot em prenc el luxe de fer alguna foto.


Des de las Desadas sobria mes el dia i podies veure altres illes, al fons esquerra Tenerife amb el Teide.

Ara ja tocava baixada fins al refugio del Pilar, un gran punt de referencia, perque aqui l'any passat vaig arribar molt malament.


Gran ambien al Pilar, on s'acaba la cursa de 28km, i on hi ha un gran avituallament.


Punt de referencia, si al Pilar arrivaba be fisicament, tenia molt guanyat per seguir en cursa.

Ara tocava uns km en pla per pista abans d'entrar a la caldera de Taburiente i afrontar mil metros mes de pujada per arribar als punts mes alts del volca.
Un cop passat el Reventon, (punt on vaig abondonar l'any passat) començo a enfilar direccio al pico de la Nieve, tot aixo es nou per mi, em trobo genial i la pujada es agradable, poden trotrar en els plans i tot.


Enfilem amun! en busca del Roque de los Muchachos, el punt mes alt de cursa a 2450m.

Ja coronat el pic arribem a l'altura dels observatoris, on hi haura l'avituallament del Roque, arribo alla a les 4 de la tarda amb 10h30' de cursa. Es el km 57 i ja m'he menjat casi tota la pujada.
Menjo un bon plat de pasta i decidit a afrontar aquesta baixada de 2400m en 20km on la majoria de gent diu que es la part mes dura de la cursa.

No porto ni mitja hora quan la panxa em comença a parlar, uff, aixo ja m'ho conec, fa molta calor i el beure es constant per no deshidratarme pero la baixada em mou massa l'estomec i he d'anar paran per buidar.
A poc a poc tambe noto problemes amb les cames i peus, se que tinc alguna butllofa als dits grossos i alguna ungla fluixa, fins al punt que l'unic que puc fer es caminar.

Arribo al km 71, bec i menjo tanta fruita com puc i el metge de cursa em dona un protector estomacal. Toca baixar la famosa baixada del Port de Tazacorte.


Vista del mirador de Tazacorte, on ja es pot veure los LLanos de Ariane on hi ha la meta.

500m de desnivell en menys de 2km, un terreny ple de roques, on a poc a poc et va ofegan, ja que l'aire calen puja rapid! mentalitzat per afrontar aquesta baixada, sento un crack i un crit desgarrador, es el company que tinc a pocs metres, esta al terra cridan de dolor, baixan fen SSS se li ha trencat l'abductor! Em paro per ajudarlo i decideixo pujar uns metros amun fins al cruse del mirador a buscar algu de l'organitzacio que el pugui ajudar. Sort que la cursa te una organitzacio impecable on hi ha gent a tot arreu. Un cop el company es ates segueixo a lo meu.

Ja dins de la baixada, apareix un nou problema, se m´ha fet de nit en un tancar i obrir d'ulls! He de treure el frontal i seguir baixan com pugui. Fins que arribo al control, km 77, son les 22h i porto 16 hores de cursa.

Queden 6km, una pujadeta i la recta llarga que em portara a meta. Tinc nomes 2 hores per fer-ho si no em vull quedar tallat, pero com em passa moltes vegades, surt la força de les ganes d'arribar que fan pugui pujar el ritme com si tot lo fet fins ara sigui un calentament. Afronto la pujada lo mes rapid que puc, amb les mans als quadriceps i perden la respiracio, i acabada la pujada a trotar fins la meta per arribar amb unes 16h 53'57".

Desgraciadament no tinc encara cap foto de l'arribada a meta, espero que l'organitzacio les envii... Alla hi ha l'Albert esperan, ell ha acabat en 12h 30', que gran! Pero mes gran l'Uxue Fraile amiga de la familia amb 8h 44' que l'ha portat a fer 3a i podium de les noies. Des d'aqui felicitarlos!


Ja al aeroport presumin de Polo Finisher pero encara amb secueles.

Despres de la cursa dos dies de relax i cap a la Seu un altre cop per afrontar dos gran reptes, un de petit com es la Ronda dels Cims al Juny i el mes gros i amb mes ganes l'ARRUIX de Santa FE, on tothom esta convidat a venir i disfrutar d'aquest gran recorregut fins a l'ermita de Santa Fe, on animarem a tots els corredors i parapentistes! I Botifarrada al acabar!

PD: Diuen que Xavi Alet firmara el seu llibre "Queixar-se o morir", els germans Planes els seu "El celler de Can planes", el Sete  el seu "Where is the limit 2" i Jordi Alet el de "les meves millors croniques, (fins i tot les censurades). Us esperem!!!





1 comentario:

  1. Felicitats Frank!!!

    Ja et guardarem algun exemplar dedicat dels llibres...

    ResponderEliminar